dimarts, 8 de novembre de 2011

La resposta (anticipada)

No m'ha calgut una setmana per a veure que m'havia fet il.lusions. Amb un parell de dies (i unes quantes preguntes insistents) he pogut confirmar que el que deia era cert i ho sent aixi: i aixo val tant pels seus sentiments cap a mi com pel fet que no vol tenir una relacio de parella.

Ves, fa mal adonar-se que hi ha vells patrons que encara no hem eliminat... A veure si aquest cop n'aprenc.

dissabte, 5 de novembre de 2011

Amor platònic

Jo fins ara no ho havia experimentat mai, això de l'amor platònic. Bé, sí que l'havia sentit, però fins ara la definició era aplicable tan sols a situacions en què jo estava enamorada d'algú en secret, o bé a situacions en què l'altre, per bé que sabia que jo n'estava enamorada, no em corresponia, i per tant, estava clar que no existiria mai una relació entre nosaltres més enllà de l'amistat.

L'amor platònic que experimento actualment és un enamorament correspost. Llavors, us preguntareu: ¿i què té de platònic, si és correspost? Doncs ho té tot. El meu enamorat i jo ens estimem amb un amor pur i profund, d'aquells que et surten no del cor, sinó de les entranyes: el meu enamorat em diu que el faig volar com si no hi hagués gravetat, que il·lumino fins al racó més fosc, que l'ajudo a veure nusos que encara arrossega i també a deslligar-los... Em diu que agraeix a l'univers que el seu camí i em meu s'hagin trobat, i m'ho expressa no només amb paraules sinó també amb fets, amb petits detalls, regals, que m'envia per email o em penja al mur de facebook.

El meu enamorat i jo fa gairebé 2 mesos que no ens veiem. I tot aquest amor, tot i que va sorgir fa gairebé dos mesos, el darrer cop que ens vam veure, l'hem anat alimentant en la distància, coneixent-nos en la distància, fent créixer un munt de sentiments i de ganes de veure'ns. I doncs, us esteu preguntant encara, ¿què hi té de platònic això? El meu enamorat no vol tenir una relació de parella, nòvio-nòvia, marit-muller, tal com les entenem la majoria dels mortals. El meu enamorat no creu en l'amor exclusiu, perquè per a ell l'amor és una flama que cal compartir, una flama que comparteix amb moltes persones, de tots els sexes i edats, de molts països diferents, una flama que un cop encesa ja no desapareix. El meu enamorat no creu en les relacions de parella que acaben apagant aquestes flames.

Demà marxo cap a Anglaterra, i ell vindrà a buscar-me a l'aeroport amb mon germà. No sé què he de fer, què he de dir, quan el vegi. No sé si potser un cop que ens veurem ell canviarà de parer, o jo canviaré de parer: l'amor seguirà estant, i segurament encara creixerà en intensitat, però, ¿sabré viure una relació d'amor platònic i a distància amb algú que ho estima tot de mi però que no vol tenir relacions -sexuals, íntimes, de parella- amb mi?

La resposta d'aquí a una setmana.