Fa dos anys que vaig pel món vivint relacions complicades. Totes elles molt doloroses.
Fa dos anys que em castigo. Que em maltracto. Avui el meu germà m'ha dit que el càstig ha de ser proporcional al crim. El meu "crim" va ser equivocar-me. I vaig pagar l'error perdent a qui més estimava.
Ja va sent hora de deixar de fer-me mal.
M'estic construint una crisàlide, de la qual sortiré només quan les meves ales siguin prou fortes per volar.
Bona nit, món.
Bona nit, món.
