De vegades, només de vegades, trobo a faltar un petó als llavis, una mà sota la camisa, una mirada còmplice, una abraçada-arrambada... un T'ESTIMO.
De vegades, només de vegades, sento que no tornaré a viure un amor com els que he viscut, que m'ha passat el tren i l'he deixat escapar. Que mai més no veuré el mateix somriure en despertar-me cada matí la resta de la meva vida.
De vegades, només de vegades, em faig petita petita i el món es fa petit petit amb mi. I em sento sola.
Molt sola.
Però això és només de vegades.
12 comentaris:
T'estimem, guapa!
:) Àsies.
I l'alcohol, que no ajuda? :-)
Per cert, veig que vagis on vagis trobes símbols fàl·lics! ;-)
L'alcohol, David, en aquests casos no ajuda: al contrari.
(De símbols fàl·lics n'hi ha pertot: el món l'han fet els homes).
;)
Qui diu alcohol diu xocolata... Diuen que les dones experimenten una mena d'alienació hormonal transitòria quan ensumen la xocolata... Vaja, que es posen com unes lleones hiperexcitades! Això a mi em sembla més intens que un petonet als llavis... ;-)
El motiu pel qual la xocolata és substitutòria del sexe (és a dir, és l'amant ideal quan una està sola i trista) és perquè és rica en feniletilamina. No és que ens tornem unes lleones ferotges quan l'ensumem, és que el cervell rep un excés d'aquesta hormona.
...i així s'arruïna un comentari graciós... :P
És que... ja et val.
Ep, que t'entenc millor del que et penses! Jo també en sé d'estar trist i sentir-me sol, encara que per motius ben diferents. Sóc immigrant, tinc els amics escampats pel món i cap mena de suport familiar. Jo també em sento petit, petit, petit, més sovint del que desitjaria, i el món se'm fa temible. Tu encara tens a qui enyorar; jo ni això...
Pots enyorar-me a mi... :)
Tanta tristor pot arribar a provocar una sensació d'ofec, però al final sempre aconseguim tornar a respirar.
Sí, Ene. Al final, no sé com, ens en sortim.
Publica un comentari a l'entrada