1. Ingredient principal: selecciona una situació recent (per exemple, un petó intens i inesperat, carregat de passió i de desig en una nit de festa i bogeria, de boca de l'home que fa cosa de 3 mesos et té el cor robat -i saps que és recíproc).
2. Afegeix-li sucre, com més millor (si pot ser, imagina un munt de motius fabulosos pels quals la situació s'ha donat: "tan sols s'atreveix a llançar-s'hi quan va begut, perquè l'alcohol desinhibeix les persones"; "té un dilema ara mateix i està dubtant si deixar la seva nòvia o no").
3. Posa-hi una banda sonora (violins: toquen la fibra).
4. Fica-ho al forn durant unes hores (sabràs que el conte de fades es troba en el seu punt de cocció ideal quan la part del damunt comenci a agafar un to rosadet: com més rosa xiclet millor).
5. Tan bon punt el treguis del forn, menja-te'l; no t'esperis que es refredi. Menja-te'l a mans plenes, com si portessis un mes sense menjar. Si pots, comparteix-lo amb tants amics com puguis: escampar contes de fades ajuda a digerir-los millor.
Nota important: mai, MAI, sota cap concepte, comparteixis el conte de fades amb l'origen del teu ingredient principal. L'honestedat amargarà el teu conte de fades en qüestió de segons (a saber, el petonejador furtiu i apassionat podria confessar-te que anava tan begut que no se'n recorda de res del que va passar).
(Consell dels experts: les llàgrimes no ajuden a empassar.)
(Consell dels experts: les llàgrimes no ajuden a empassar.)
