Sentir-se el caçador caçat

¿No us passa sovint que viviu una situació des de més d'una perspectiva, jugant més d'un dels rols que s'hi veuen implicats? La vida ens presenta aquestes paradoxes sovint, potser perquè n'aprenguem. Últimament m'he trobat representant les dues cares de la mateixa moneda: les cites.

¿Per què serà que quan algú t'agrada de debò és ell qui decideix quan us veureu, mentre que si algú està interessat en tu, haurà d'esperar que tu decideixis veure'l?

El millor invent del món

Podríeu pensar que amb un títol com aquest estic preparant un post sobre vibradors, consoladors, anelles, esprais, boletes o qualsevol altre invent del nostre segle que ens anima la festa a l'hora d'anar al llit (o al sofà, o a la cuina, o al bany, o a la taula del menjador, o al cotxe, o a la platja... vous mêmes). Doncs no. I és que el millor invent del món són els follamics.

¿Sabeu allò que es diu que a les dones ens és difícil tenir sexe sense barrejar-hi sentiments? Doncs els follamics són el remei per a aquest mal. Són persones amb qui saps que mai no hi haurà res més enllà de sexe esporàdic, quan a tots dos us vingui de gust i es donin les condicions idònies: esteu tots dos sense parella, tingueu un lloc on trobar-vos i sigui primavera (o com a mínim, que us piqui alhora l'entrecuix, que a la primavera acostuma a passar).

El follamic és aquell que mai no et demanarà res a canvi, perquè vol el mateix que tu. Amb qui no somiaràs finals feliços amb anissos, ni escenes romanticones perquè tots dos sabeu el que hi ha. És aquell que no t'agobia amb missatges ni trucades, perquè no en té cap necessitat. Aquell que, després de cardar, marxa, perquè és el que toca, o potser es queda, perquè a tots dos us ve de gust que es quedi. Aquell que sap ser tendre quan ho necessites, i salvatge quan els teus ulls li ho demanen. Aquell amb qui pots parlar d'altres amants sense que se'n senti gelós, i fins i tot compartiu experiències recents i us en feu un tip de riure. Aquell que si convé, et regala un munt de carícies perquè sí, sense que signifiquin res, sense pensar que després li demanaràs que es casi amb tu. De fet, aquí està el quid de la qüestió: sense pensar.

¡Visca els follamics!

Solters

Maitena té una vinyeta (que no trobo a Internet) amb un senzill qüestionari que hauríem de passar a qualsevol home amb qui lliguéssim. Jo em quedo amb les dues primeres preguntes:

1. ¿Ets solter o casat?
2. ¿Per què?

Quan passes dels 30 i et trobes un home de la teva edat i solter, segur que alguna cosa falla. Normalment, però, no trigaràs més de 15 minuts a descobrir el mecanisme que grinyola.

Alguns solters van d'autosuficients i emancipats: "Jo estic sol perquè vull". Aquests ja els pots eliminar de la llista directament; quan entris a casa seva i ho vegis tot impecable comença a sospitar: en poques hores t'haurà confessat que sa mare li fa la neteja "perquè ella vol, eh?".

D'altres van de tímids: "D'això, mmm... eee... ¿que vols... eee... anar a fer... una copa?" Allunya't dels tímids; la seva estratègia és sempre la mateixa: fer-se la mosqueta morta per després picar-te com una vespa.

N'hi ha que van de romàntics: "Tindrem una caseta amb un hort i gallines". Si les sabates que duus t'ho permeten, ¡corre! La broma romanticona per seduir-te podria no ser una broma.

Hi ha el típic solter freaky que ha passat tant de temps mirant-se el melic que se li ha passat l'arròs, i ara prova de recuperar el temps perdut llançant la canya a qualsevol dona que li passa pel davant. Compte amb aquests, són l'espècimen més perillós.

Solució: cultiva la teva ment...

Quizás

Lluna plena sobre la ciutat comtal. Nit primaveral. Sopar amb una amiga de la infantesa. Ens posem al dia, recordem vells temps, comentem el darrer sopar d'exalumnes. Em sento a gust, la conversa és divertida, el menjar és fantàstic. Una ballarina de dansa del ventre amenitza la vetllada. Convida a ballar a alguns dels clients. Em mira i m'hi llanço. Cintura, malucs, espatlles. Concentració, coordinació, seducció. La nit és jove i em sento viva. Torno a taula, a la conversa. Riem, xerrem, critiquem, comentem, recordem...

Sortim del restaurant i decidim anar a prendre una copa. D'entre tots els barris de Barcelona hem anat a triar Gràcia. D'entre totes les places de Gràcia hem triat la plaça del Sol. D'entre totes les cantonades que té la plaça del Sol hem anat a aturar-nos a la del carrer Planeta. D'entre tota la gent que hi havia en aquell petit tram de carrer hem hagut de trobar-nos amb ELL.

-¿Qué hacéis aquí? ¿Y qué hacéis juntas?
-Recuperando el tiempo perdido. Hemos ido a cenar y ahora íbamos a tomar algo. ¿Te apuntas?
-No puedo, he quedado. Pero, ¿váis a estar por aquí un rato más?
-Sí, en el Mond y a lo mejor después vamos a ver tocar a D.
-¿Hoy toca? Pues os llamo luego.
-Si dice que llamará quiere decir que no lo hará, créeme... sé de qué hablo.

ELL és l'últim home que em va dir "Te llamaré" i encara espero que ho faci. ELL és l'home que va inspirar el conte que em publiquen el mes que ve. ELL és l'home gràcies al qual he après que quan un home diu "Te llamaré" hi ha una força misteriosa que fa que no sentis el que en realitat està volent dir, que és "No te llamaré". ELL és... vaja, ELL és ELL.

-Bien, pues si terminas rápido lo que sea que vas a hacer, y te apetece quedar, ya sabes dónde encontrarnos.

S'inclina per fer-me dos petons:

-Quizás os llame.

Em sembla que començo a entendre el codi: "Quizás" és encara més "No" que "Te llamaré".

Sextènia primaveral

Ja és primavera, al Corte Inglés i a tot arreu. Les turistes es pinten de color gamba, els coloms parrupen rere les colomes, el pol·len ens obstrueix les vies respiratòries, treus de l'armari les samarretes de tirants, els pantalonets curts i les sabatilles brasileres i et vesteixes per anar a caçar.

Surts de casa. El veí et mira de cua d'ull. El mirall de l'ascensor et torna una imatge de tu radiant, explosiva. Entres al metro fent un saltironet a l'estil "Farala" perquè el teu cabell onegi amb gràcia. El noi que es recolza a la porta s'aparta per deixar-te passar i et fa una repassada de dalt a baix. Aixeques el cap de la lectura: "Ostres, aquell està per sucar-hi pa". Mirades creuades un instant, somriure maliciós que només s'intueix. Arribes a la feina. Saludes a tothom amb ímpetu, la teva veu és clara i els ulls et brillen d'una manera especial.

És primavera, et bull la sang, les teves hormones criden, i la teva propera presa és en algun racó de la ciutat, no gaire lluny d'aquí.