divendres, 8 de maig de 2009

Sextènia primaveral

Ja és primavera, al Corte Inglés i a tot arreu. Les turistes es pinten de color gamba, els coloms parrupen rere les colomes, el pol·len ens obstrueix les vies respiratòries, treus de l'armari les samarretes de tirants, els pantalonets curts i les sabatilles brasileres i et vesteixes per anar a caçar.

Surts de casa. El veí et mira de cua d'ull. El mirall de l'ascensor et torna una imatge de tu radiant, explosiva. Entres al metro fent un saltironet a l'estil "Farala" perquè el teu cabell onegi amb gràcia. El noi que es recolza a la porta s'aparta per deixar-te passar i et fa una repassada de dalt a baix. Aixeques el cap de la lectura: "Ostres, aquell està per sucar-hi pa". Mirades creuades un instant, somriure maliciós que només s'intueix. Arribes a la feina. Saludes a tothom amb ímpetu, la teva veu és clara i els ulls et brillen d'una manera especial.

És primavera, et bull la sang, les teves hormones criden, i la teva propera presa és en algun racó de la ciutat, no gaire lluny d'aquí.