Avui una amiga ha penjat a Facebook un enllaç a la cançó Romeo and Juliet dels Dire Straits. La meva ment ha tornat enrere, a quan tenia 16 anys. El primer cop que vaig sentir aquesta cançó va ser en un bar de Barcelona, amb els meus 6 amics de l'institut (el primer cop que sortia amb amics de l'institut, a 3r de BUP). En aquella època, els meus 6 millors amics eren 3 nois i 3 noies. Dels 3 nois, 2 van acabar sent nòvios meus: un d'ells força més tard i durant força temps, i encara mantenim el contacte; l'altre, el meu primer amor, va ser qui em va fer escoltar la cançó per primer cop.
Era un noi un any més gran que jo. Repetidor. El noi més alt de l'institut. Jugador de rugby. Força intel·ligent. I tenia nòvia des de feia 3 anys. Avui m'adono que totes aquelles tardes de divendres sent només amics, al bar de Barcelona, escoltant fins a 5 vegades la mateixa cançó (que era en realitat una manera de dir-nos que ens agradàvem), totes aquelles tardes, deia, van marcar el que seria l'inici de les meves relacions socials i sexo-sentimentals. I ja ho diuen que si comences amb mal peu... Ser la millor amiga (enamorada en secret obertament) d'un home "casat" no és la millor manera d'iniciar-se en l'amor.
Potser ja va sent hora de començar a fer les coses bé.
PS: Ep, consti que no sempre he papallonejat al voltant d'homes casats...
PS: Ep, consti que no sempre he papallonejat al voltant d'homes casats...
