"Li havien publicat el seu primer conte en una revista de relats curts. Era una de les seves vivències sexuals-emocionals convertides en ficció, allò que fa sovint com a teràpia personal. La història, res d'original: una dona que somia amb el príncep blau, una nit de passió on confon com sempre sexe amb amor, un altre amant que desapareix de la faç de la terra. Amarg final que li inspirà un conte i l'animà a enviar-lo a l'editorial.El dia que rebia a casa un parell d'exemplars de la revista, el príncep blau desaparegut de la faç de la terra reaparegué, després de dos mesos de silenci -desconeixedor absolut d'haver-se convertit en un personatge de conte-, i fou el primer a llegir-ne la versió definitiva".
Si escric això i intento que algú m'ho publiqui em jugo el que volgueu que m'ho llancen pel cap: "Sí home, quina manera més ensucrada d'acabar la història... s'ho ha tret de la màniga". La realitat, un cop més, ha superat la ficció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada