No. No us feu il·lusions. Sé que el títol promet, però no és sobre mi que us parlaré avui. A Londres visc amb una noia alemanya de 23 anys i un novaiorquès de 27. Fa tan sols 2 setmanes que ens coneixem, però ja hem tingut algunes ocasions d'intercanviar impressions. Fa uns dies, ell entrava a l'apartament tot dient-nos: "Sou noies. ¿Puc fer-vos una pregunta de noies?" Volia consell. L'hi vam donar. Després de 2 hores decidint què s'havia de posar l'endemà per anar a fer una cervesa amb una noia (amb passi de modelets inclòs), vam obrir les portes de la confiança.
Avui ha tornat a l'apartament a les 10 de la nit, amb un pet considerable, content perquè havia sortit amb una altra noia, una que, segons ell, juga en una lliga diferent (metàfora futbolística que jo traduïria més o menys dient que ell és a segona divisió mentre que ella és a primera). Després de 6 hores parlant de mil coses (entre elles la noia en qüestió), m'he adonat d'una cosa: els homes SÓN simples. M'ha agradat la sinceritat amb què el company de pis ens explicava les seves pors, els seus complexes, les seves anteriors relacions... i enmig de tot això entre tots tres anàvem configurant el perfil de les relacions entre els homes i les dones, mirant de treure'n l'entrellat, perquè, per més que som de cultures ben diferents, ens trobem amb els mateixos dubtes.
¿Per què les dones sempre en volem més? ¿Per què no ens conformem amb el que tenim? ¿Per què arriba un dia en què necessitem un canvi? ¿Per què (i aquesta pregunta se la feia ell en especial) un cop s'acaba la relació de sobte reapareixen les ex per preguntar què tal et va la vida?
Algunes de les reflexions que han sortit aquesta nit: Quan un home té assegurat l'àmbit emocional, la resta esdevé només físic (és a dir, qualsevol altra dona que passi pel seu davant tindrà tan sols un atractiu físic, sexual), mentre que quan a una dona li passa pel davant un home, tant és que la part emocional estigui assegurada, és molt probable que l'interès sigui més que físic. Quan una relació s'acaba, per a l'home s'ha acabat i punt; una tornada enrere és impossible, ja no som les mateixes persones, no té cap sentit mirar de mantenir ni tan sols la relació com a una pretesa "amistat". Hauríem de dir el que sentim i el que pensem per evitar malentesos, per evitar perdre l'ocasió de viure coses boniques: potser una parella que fa una cervesa en un bar estan pensant tots dos "ell/ella m'agrada", però si ell ho verbalitza, queda automàticament fora de joc. Quan una alineació està guanyant acabada la primera part del partit, l'entrenador mai no canviarà l'estratègia.
És tard, no estic tan eloqüent com ho he estat altres vegades, però espero que agafeu el sentit del que estic escrivint.
3 comentaris:
REFLEXIÓ 1: LES GENERALITZACIONS.
Ai... No ho sé... Quan llegeixo aquest tipus de generalitzacions sobre homes i dones penso sempre que dec ser d'un altre planeta, o potser és que em falta perspectiva i no em sé veure amb objectivitat... Potser el que em passa és que jo també jugo en una lliga diferent i això ho canvia tot... Sí, deu ser això...
REFLEXIÓ 2: EL CONDUCTISME.
Potser --he dit potser!!-- el nostre intel·lecte ens enlluerna una mica i no veiem allò que és purament natural: que els homes no passen, en el fons, de mamífers programats per garantir la supervivència de l'espècie, alhora que les dones tampoc no passen de mamífers programats per prestar-se a ser seduïdes pel millor postor. És a dir, l'home cerca la quantitat/diversitat; la dona cerca la qualitat. Si això és cert, les dones busquen en els homes més del que és lícit esperar d'ells, la monogàmia és una pràctica antinatural i els homosexuals, des d'una òptica darwiniana, simplement no haurien d'existir (tot i que la promiscuïtat de què tant se'ls acusa en realitat els fa molt més fidels a la seva condició d'humans).
REFLEXIÓ 3: ELS TÒPICS AL LLARG DEL TEMPS.
Anant més enllà del teu escrit, aquestes consideracions sempre em fan arribar a les mateixes preguntes sense resposta: per una banda, em pregunto per què la paraula "feminista" no significa el mateix que "masclista" però en clau femenina, i per altra banda em pregunto si d'aquí a 100 anys es faran classes de literatura comparada a les universitats sobre misoàndria (que és un terme que espero que el TERMCAT i l'IEC s'afanyin a normativitzar), ja que si bé és cert que la literatura ens ha deixat autèntiques perles sobre la misogínia, déu n'hi do el camí que s'estan obrint les feministes!...
Sobre la R-1: Tot i que no sóc gaire partidària de la metàfora de les lligues diferents, sí que he d'admetre que, en qüestió de relacions, els homes i les dones ens comportem de maneres ben diferents. Segur que hi ha excepcions, no només entre nosaltres, sinó en la trajectòria amorosa d'un individu: no sempre actuem igual davant dels mateixos estímuls, perquè som susceptibles als canvis. Això està clar. Però, una línia general sí que la veig, i no em desagrada. És més, ara que començo a veure-la, entenc moltes coses de la meva experiència.
Sobre la R-2: Completament d'acord que som mamífers programats per a garantir la supervivència de l'espècie, i aquest argument explica les generalitzacions que ataques a la primera reflexió. Per més que de tant en tant algú se surti de la "norma", el gruix dels mortals som com ens descrius. Quant a la monogàmia i l'homosexualitat, millor no faré cap comentari... Jo també jugo en una altra lliga ;)
Sobre la R-3: l'etimologia dels mots "feminista" i "masclista" la pots consultar en qualsevol diccionari, i no seré jo qui t'expliqui (¡ets lingüista!) per què no denoten el mateix. La misàndria (acceptadíssim al DIEC) de la qual parles no és més que una reacció a una acció que ha existit durant segles, què dic, milennis. Vaja, en poques paraules, que us ho heu guanyat a pols. Una altra cosa és que jo hi estigui d'acord (que, evidentment, no hi estic). Però no em negaràs que aquest tomb de la truita ha servit, com a mínim, perquè algú s'adoni del que hem patit (i encara patim) les dones (i no val que ara em surtis amb tot allò dels salaris, les secretàries, etc., perquè el fet és que un percentatge molt alt de la població mundial femella encara viu en condicions precàries, infrahumanes, suportant violacions de tota mena diàriament sense que cap govern no mogui un dit per evitar-ho).
Addenda: tot el que escric al post és tan sols el reflex del que ahir nit va sortir a la conversa. No m'he decantat a favor ni en contra precisament per deixar que fóssiu vosaltres qui analitzéssiu el contingut. Per tant, David, mil gràcies per engegar el debat.
Un petonàs. ;)
Oh... Jo que em preparava per patentar la paraula "misoàndria" i resulta que "misàndria" ja existeix... Llàstima... Ara, el fet que "masclista" i "feminista" tinguin connotacions tan diferents no té una explicació etimològica -- contràriament al que pensava! Jo creia que "masclista" provenia de "mascle" (referent a l'individu de sexe masculí) i que "feminista", en canvi, es formava a partir de "femení" (referent al gènere) i no pas de "femella", i que per això no eren antònims. Però ara m'has fet mirar-ho al diccionari i sembla ser que "feminisme" s'ha format a partir de "fembra" --que acceptaré com a cert fins que no es comprovi el contrari, perquè tinc els meus dubtes...--, no de "femení". El cert és que si s'hagués format de "femení" seria "femeninista", tot i que probablement l'ús acabaria fent que s'escurcés i esdevingués igualment "feminista"...
Això, però, posa de relleu dues coses: una és que no deixa de ser curiós que el sufix -ista aplicat a dos antònims ("mascle" i "fembra") no origini termes amb una relació d'antonímia equivalent (sí, ja ho sé, és curiós però tampoc no deu ser un fet insòlit), i l'altra és que segueix no havent-hi un terme equivalent a "masclisme" que descrigui el prejudici d'algunes dones envers els homes (a part de "misàndria"). Jo proposo encunyar un terme que és tan malsonant com lleig pel seu significat: "femellisme". La veritat és que em sembla increïble que puguem sobreviure sense aquest terme! Estem sortint d'un món masclista (val la pena recordar l'enorme pressió social i jurídica entorn el masclisme a les societats modernes) per entrar en un món suposadament equànime però que, a la pràctica, no només no condemna les actituds femellistes sinó que, sarcàsticament, les fomenta! Passaré de donar-ne exemples per no fer-me massa feixuc però puc donar-ne, si s'escau. Ara, el que em sembla molt fort és que s'insinuï que aquest "tomb de truita" és alguna mena de justícia divina... No ho sé però dubto molt que les dones demostrin tanta comprensió el dia que deixin de ser el centre de totes les atencions i passin a ser els homosexuals, posem per cas, els que tindran prioritat pel simple fet de ser homosexuals...
Per cert, llenguaddicta, jo no sóc lingüista ni ho seré mai. La senyora Gencat, juntament amb la senyora UNED (i què dir-ne de la senyoreta UB??) no m'han deixat passar-me a lingüística, de forma que no vaig tenir alternativa sinó adaptar-me al grau de Fil. Romànica. Dones havien de ser... ;-)
Publica un comentari a l'entrada