Fa dos anys que vaig pel món vivint relacions complicades. Totes elles molt doloroses.
Fa dos anys que em castigo. Que em maltracto. Avui el meu germà m'ha dit que el càstig ha de ser proporcional al crim. El meu "crim" va ser equivocar-me. I vaig pagar l'error perdent a qui més estimava.
Ja va sent hora de deixar de fer-me mal.
M'estic construint una crisàlide, de la qual sortiré només quan les meves ales siguin prou fortes per volar.
Bona nit, món.
Bona nit, món.
2 comentaris:
és que, a cap lloc està escrit que l'amor sigui fàcil (tot i que la persona estimada podria venir amb un llibret d'instruccions.........)
et segueixo.
que passis un bon divendres/cap de setmana.
salut.
Gràcies, Lydie, i benvinguda al blog. Potser sí, que la persona estimada hauria de venir amb llibret d'instruccions... L'àvia deia: "las cuentas, claras, y el chocolate, espeso".
Publica un comentari a l'entrada