dissabte, 27 d’agost de 2011

It's too early

Avui he viscut l'escena més surrealista que mai hauria pogut imaginar: un francès* m'ha rebutjat, després de dues hores de ballar en plan provocatiu, petons amb llengua inclosos. Quan li he dit "fotem el camp d'aquí", m'ha dit que és massa d'hora!!!!!

Llavors, després d'aturar-me a pensar què els està passant als homes d'avui, decideixo esperar.

Espero.

Espero.

I espero encara més.

A l'hora en què tothom decideix anar a dormir me'l miro amb cara de "som-hi?" Resposta: "D'això, jo... jo només jugava".

Si això ho hagués fet jo, avui duria l'etiqueta d'escalfapolles. Estimats senyors de l'Institut d'Estudis Catalans: prego acceptin al diccionari la paraula escalfafigues.


*Amb tot el meu cor. Tu sais que je t'aime (bien).

dimarts, 16 d’agost de 2011

Ni sexe ni res més

Digueu-me massoquista, però una està intentant aprendre'n, d'això de cardar per cardar (fins i tot sense abraçades ni petons ni paraules boniques a l'orella). Com que a mi enamorar-me em costa menys que canviar-me les calces, vaig decidir que la manera seria, potser, trobar algú amb qui no hi hagués feeling més enllà del sexual (algú amb qui no tingués res en comú, i que no em fes caure d'esquena cada cop que el mirés -per evitar d'enamorar-me'n).

Havia trobat el candidat ideal: un noi normal, de la meva edat, trempat (ep, en el sentit figurat... bé, i en l'altre també), amb qui hi ha poca conversa productiva o interessant (els 3 cops que ens hem vist hem passat el 90% del temps discutint com canalla -en ocasions ha arribat fins i tot a etiquetar-me d'esnob, sobrada, i fins i tot ignorant, perquè m'agrada mirar les pel·lis en versió original, i perquè prefereixo anar al cine a veure cinema europeu que blockbusters hollywoodienses), però això sí: al llit s'ho curra.

Avui, però, el got ha acabat de vessar: "No m'ho crec que tens la regla", ha estat la resposta que he rebut en anul·lar-li una cita (havíem quedat aquesta tarda per fer un clau). El més greu del cas no és que m'ha dit 'mentidera' amb tota la patxorra del món, sinó que després s'ha fet l'ofès amb un "és clar, si no follem no cal que vinguis, oi?"

Atenció, homes que m'esteu llegint: si sou al xat amb la vostra follamiga i acordeu una cita d'un parell d'hores a casa vostra per a la qual heu esmentat 'mamades', 'sexe oral' i un 'màstil que aguanta tant com vulguis', no us sorprengueu si la vostra follamiga interpreta que només voleu FOLLAR.

dissabte, 6 d’agost de 2011

Sexe i res més

Una servidora, que no n'ha sabut mai de separar sexe i sentiments (¿serà casualitat que sempre m'enamoro perdudament dels que la tenen grossa i la saben fer servir?), està practicant-ho a tort i a dret aquest estiu (a tort i a dret, i arreu del món...). De vegades, la situació no dóna lloc a res més que a l'acte físic: és el que té viatjar, per exemple. De vegades, l'acte físic és realitzat amb amics a qui m'estimo molt, i aquest sentiment és tan pur que no es pot confondre amb enamorament ni sentimentalisme barat. De vegades, són els companys sexuals que trobo, que no m'inspiren sentiments.

Sexe i au. No està del tot malament, però... què voleu que us digui: em recorda a les meves conilles quan fotien un clau i si te he visto no me acuerdo. (Sí, les meves conilles eren lesbianes).

A mi em falta alguna cosa, aquell abraçar-se en acabar, aquell mirar-se amb ganes abans i després, aquell fer-se un petó tendre en separar-se...

Digueu-me romàntica.