Com alguns dels meus lectors saben, estic passant per un període d'abstinència autoimposat: a la meva carta als Reis vaig escriure que volia passar cinc mesos sense rollos emocionals ni sexuals. I, per descomptat, sense moure un dit per ningú: qui vulgui alguna cosa, que em busqui.
En aquests cinc mesos he viscut algunes situacions en les quals, un temps abans, hauria acabat ficant-me al llit amb les persones amb qui he viscut aquestes situacions. Però he estat fidel al meu propòsit d'any nou, i me n'he estat de llançar la primera pedra.
Estic a un mes d'acabar el període d'abstinència, en plena primavera i bullint-me la sang com mai. Però aquí segueixo, ferma en la meva decisió.
Ara que, ben mirat, quan acabi el celibat, ja veurem si no hauré fet tard al banquet...
