Com alguns dels meus lectors saben, estic passant per un període d'abstinència autoimposat: a la meva carta als Reis vaig escriure que volia passar cinc mesos sense rollos emocionals ni sexuals. I, per descomptat, sense moure un dit per ningú: qui vulgui alguna cosa, que em busqui.
En aquests cinc mesos he viscut algunes situacions en les quals, un temps abans, hauria acabat ficant-me al llit amb les persones amb qui he viscut aquestes situacions. Però he estat fidel al meu propòsit d'any nou, i me n'he estat de llançar la primera pedra.
Estic a un mes d'acabar el període d'abstinència, en plena primavera i bullint-me la sang com mai. Però aquí segueixo, ferma en la meva decisió.
Ara que, ben mirat, quan acabi el celibat, ja veurem si no hauré fet tard al banquet...
2 comentaris:
Ja ens explicaràs com ho has viscut tot plegat i sàpigues que m'alegra que hagis pogut complir el teu propòsit d'any nou si això et fa sentir bé amb tu mateixa. El que més m'alegra de tot és que hagis sabut mantenir-te ferma a l'hora de no donar-ho tot a algú que no et dóna pràcticament res.
Fins juny, la falç al puny.
Gràcies. M'ha agradat la dita. :)
Publica un comentari a l'entrada