Conec dues persones, un noi i una noia. Per tal de mantenir-ne l'anonimat (em consta que tots dos llegeixen aquest blog i no voldria posar-los en un compromís), en direm Pepet i Pepeta. La Pepeta i en Pepet són amics de fa uns mesos. A la Pepeta li agrada en Pepet, però ell no ho sap (Pepeta, espero que en Pepet no ho descobreixi llegint aquest post). No tinc ni idea de si a en Pepet li agrada la Pepeta (Pepet, tan de bo et tingués la confiança que li tinc a la Pepeta i t'ho pogués preguntar).
En Pepet té parella. Però com la gran majoria de la gent que conec (¿us heu posat tots d'acord, o què?), en Pepet no té gaire clar si la seva relació té gaire futur.
La Pepeta té por de dir-li a en Pepet, "Pepet, m'agrades". Fins i tot en el cas que la relació d'en Pepet tingui els dies comptats, la Pepeta no s'hi atreveix. Té por de perdre'l, de que ell li digui: "Ostres, em sap greu, tu a mi no", i no saber quina cara fer. Jo li dic: "Pepeta, ja vas sentir al Kilian Jornet l'altre dia a la tele: si vols una cosa has d'anar allà on és i agafar-la". Però la Pepeta no n'ha sabut mai, d'anar a agafar el que vol. "Si hem d'estar junts, ja ho estarem quan sigui el moment", em diu la Pepeta. ¿¡Com pot quedar-se quieta sense fer res!?
En Pepet m'explica que ha quedat amb aquesta, que ha quedat amb aquella... I jo me l'escolto i penso: "Pepeta, com no espavilis et passaran al davant". La Pepeta ho sap, que en Pepet queda amb aquesta i amb aquella, però diu que no li fa res, que si ha de ser, serà. I jo em mossego les ungles i penso: "Si fos jo, estaria patint en veure el tou de possibles contrincants que li surten a la Pepeta". En Pepet és un paio ben plantat i molt interessant, que em temo que tindrà un eixam voltant-lo de seguida que es quedi solter -si és que s'hi queda. La Pepeta això no ho veu (¿o no ho vol veure?).
¿Voleu què us digui el que en penso? Que la Pepeta, que porta un temps sense nòvio, del que té por no és de perdre'l, sinó tot el contrari: té por que ell li digui "Tu també m'agrades", i llavors no saber què fer-ne.
¿Què li diríeu a la Pepeta? ¿Què faríeu vosaltres en aquesta situació? ¿Treuríeu el fibló i el clavaríeu abans no l'hi clavi alguna altra vespa? ¿O us quedaríeu esperant a veure com es desenvolupa la situació? ¿Sou dels que creieu que les relacions cal coure-les a foc lent, o dels que quan veu el perill treu les urpes i marca el territori?
7 comentaris:
Jo ho tinc molt clar: mai vaig al darrere d'un home que sé que té parella. Per molt que m'agradi. Procuro oblidar-lo tan ràpid com m'és possible i me'n busco un altre. La resta són excuses.
Jo pens com na Tibors. Penja't d'un home casat i el més probable és que acabis patint, ja sigui perquè et rebutja i et sents la cosa més insignificant, ridícula i estúpida del món; ja sigui perquè et segueix el rotllo i aleshores no saps si sentir-te triomfant o bruta per haver romput un matrimoni.
Sigui com sigui, si aquest Pepet ja té amb qui divertir-se fora del seu matrimoni, senyal que no té cap intenció de fer-ho amb na Pepeta.
Pepeta, passa d'aquest tio. Desenamorar-se no és fàcil (diuen que es tarda la meitat del temps que portes enamorada), però et recomanaria que ho facis com més aviat millor.
Mira que n'hi ha, d'homes al món, i sempre acabam penjant-nos dels que no ens convenen... Aix!
Llenguaddicta, mira que si ho llegeix el "pepet" i em fots el plan enlaire. T'escanyo!
Gràcies a la Tibors i la Bàrbara pels vostres comentaris. Sembla que tothom té clar que amb els homes que tenen parella millor no barregar-s'hi. Ja tens raó ja Bàrbara, que sempre ens acabem penjant dels que no ens convenen.
Avui una amiga em deia que cal definir l'objectiu: i si l'objectiu és tenir una relació de parella amb algú que ja en té una, cal canviar l'objectiu.
Seguiré el vostre consell, perquè sembla el més assenyat.
"Pepeta" (també podies haver bucat un altre seudònim)
Entre creure que les relacions cal coure-les a foc lent, o marcar territori jo escullo fotre-li un tret al genoll al meu competidor.
Siempre suyo
Un completo gilipollas
Fernando, en prenc nota, tot i que crec que això de fotre trets només és permès als Estats Units... Ah, i benvingut al blog!
Bon dia;
Des del setembre! Com passa el temps...
Només comentar que per trobar referènces nostrades al tret al genoll d'en Fernando no cal ni travessar l'atlàntic ni viatjar molt lluny en el temps:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Federico_Jim%C3%A9nez_Losantos
Bon any a tothom!
Oriol.
¡Ha ha ha! Completament d'acord, Oriol.
Publica un comentari a l'entrada