Això de ser soltera té les seves coses bones (també en té d'altres que no ho són tant). És fantàstic no tenir horaris, però cansa la inestabilitat. M'encanta conèixer gent nova (en el sentit bíblic de la paraula), però com més gent conec més m'arrisco a penjar-me d'algú. Gaudeixo d'un llit enorme per a mi sola, que comparteixo quan vull amb qui vull, però són més les nits que dormo ampla que no pas les que no dormo...
El pitjor són els dies com avui: estic aixafada, tristota, i no és que en tingui motius, senzillament, estic així. I no és que en parella no tingués dies així, però llavors tenia algú que m'abraçava i em feia sentir millor. Tenir una vida sexual-sentimental tan i tan oberta no sempre és meravellós...
El pitjor són els dies com avui: estic aixafada, tristota, i no és que en tingui motius, senzillament, estic així. I no és que en parella no tingués dies així, però llavors tenia algú que m'abraçava i em feia sentir millor. Tenir una vida sexual-sentimental tan i tan oberta no sempre és meravellós...
2 comentaris:
Sí en "dies així" és quan es troba a faltar una parella, o en els dies en que tens una amiga malalta, altra de boda, altra amb la parella i altra desapareguda, i penses "si tinguera parella no em quedaria sense pla".
I si en tinguerem, també passariem per "dies així" en els que voldriem ser solteres de nou :P
ciber besets "així"
Cert, sempre volem allò que no tenim, ¿oi? És llei de vida...
Publica un comentari a l'entrada