dissabte, 15 de maig de 2010

¿Segle XXI o segle XV?

Discussió acalorada, difícil, que gairebé arriba a les mans! sobre feminisme, masclisme, paritat, maternitat, etc. No cal que expliqui com ha anat: 3 homes i jo sola. Res a fer: la seva posició se sustenta en un sol argument, "és normal que en una entrevista de feina et preguntin si tens pensat tenir fills, perquè l'empresa vol fer diners, i si vols una feina i també vols tenir fills, potser que t'ho pensis perquè les coses sempre han estat així: les dones cuiden dels fills, els homes treballen". Un francès i dos polonesos. Problema principal: discutim en una llengua que no és L1 per a cap de nosaltres. Problema número dos: arguments sense base sobre feines per a homes i feines per a dones (com per exemple, jazz musicians: "¿Quantes dones coneixes que toquin un instrument en un grup de jazz?" "¿Excuse me?", pregunto jo, "Les veus més famoses del jazz són dones!!!". "Sí, però això no és un instrument"). Problema número tres: han barrejat tants conceptes, amb tants estereotips i tants prejudicis, que era absolutament impossible desenredar-los per mirar de contradir-los: les dones aborten sense demanar-te l'opinió, les dones no poden treballar en la construcció, si un home es demana la baixa per maternitat quan torni a la feina ves a saber com el miraran...

I llavors, faig una broma (que ningú entén, i genera una nova discussió del tot absurda): "El dia que les dones decidim que ja en tenim prou i que no volem tenir els vostres fills, comenceu a tremolar".

2 comentaris:

mar ha dit...

déu n'hi do per fer-se entendre!

Ene ha dit...

Hi ha molta feina a fer encara per a que els prejudicis, els estereoptips i la tradició deixin de ser la maleïda norma. Però no dubtis que ho aconseguirem. Jo hi lluito cada dia. Per cert, dono per fet que saps que el contrari del masclisme no és el feminisme.