No fa gaire, només uns mesos, els dijous el polonès no tornava a casa, a Rochester, perquè era amb mi, a Londres. No sempre hi havia sexe, de vegades tan sols passejàvem, bevíem vi, xerràvem, ens coneixíem una mica més cada dijous... De vegades hi havia sexe: plantàvem el matalàs individual al terra de la meva habitació a la residència i ens tapàvem amb el nòrdic, i ens adormíem abraçats.
Avui dijous, el polonès no torna a casa, a Rochester, perquè és a Londres, amb algú que no sóc jo. Passejant, bevent vi, xerrant, coneixent-la una mica més... Potser hi haurà sexe: plantaran el matalàs a terra i es taparan amb el nòrdic, i s'adormiran abraçats.
Ironic, don't you think?
3 comentaris:
Aute explicava en una cançó que "queda la música".
La música, a Rochester, a Londres i a la mateixa Polònia, sempre acaba quedant.
Reina: Ja saps que et vaig dir que no acostumo a comentar aqui, però avui ja no m'en puc estar.
¿Recordes el que et vaig dir la primera vegada que et van trencar el cor?
T'en fare memoria:
Mirat al mirall cuan et llevis i digues "Soc la millor, ell s'ho perd" i cuan el vegis, (perqué també l'havies de veure cada dia), mirat'el i pensa "Tu ets imbecil, mai no trobaras ningú com jo".
Un petonas molt i molt fort.
Sí, Òscar, res més que la música... :(
Mama, tu sí que ets la millor :)
Publica un comentari a l'entrada