dimarts, 8 de novembre de 2011

La resposta (anticipada)

No m'ha calgut una setmana per a veure que m'havia fet il.lusions. Amb un parell de dies (i unes quantes preguntes insistents) he pogut confirmar que el que deia era cert i ho sent aixi: i aixo val tant pels seus sentiments cap a mi com pel fet que no vol tenir una relacio de parella.

Ves, fa mal adonar-se que hi ha vells patrons que encara no hem eliminat... A veure si aquest cop n'aprenc.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaja, noia, és una llàstima. Em sap greu per tu.

Sembla que amb els anys de dolor n'aprenem, però al final sempre acabem topant amb la mateixa pedra: per qui ens estimem amb bogeria no som més que un bell record i encara gràcies.

En fi, ara el que has de fer és entaforar "El Petit Príncep" durant una temporada i sortir amb amics i/o les ninetes dels teus ulls. Una mica de xocolata de tant en tant, tampoc et farà cap mal.

llenguaddicta ha dit...

Cert (siguis qui siguis). Amb els anys n'aprenem... o aquesta és la idea.

Xocolata... hmmm... sona bé.