No m'ha calgut una setmana per a veure que m'havia fet il.lusions. Amb un parell de dies (i unes quantes preguntes insistents) he pogut confirmar que el que deia era cert i ho sent aixi: i aixo val tant pels seus sentiments cap a mi com pel fet que no vol tenir una relacio de parella.
Ves, fa mal adonar-se que hi ha vells patrons que encara no hem eliminat... A veure si aquest cop n'aprenc.
2 comentaris:
Vaja, noia, és una llàstima. Em sap greu per tu.
Sembla que amb els anys de dolor n'aprenem, però al final sempre acabem topant amb la mateixa pedra: per qui ens estimem amb bogeria no som més que un bell record i encara gràcies.
En fi, ara el que has de fer és entaforar "El Petit Príncep" durant una temporada i sortir amb amics i/o les ninetes dels teus ulls. Una mica de xocolata de tant en tant, tampoc et farà cap mal.
Cert (siguis qui siguis). Amb els anys n'aprenem... o aquesta és la idea.
Xocolata... hmmm... sona bé.
Publica un comentari a l'entrada