divendres, 13 de juliol de 2012

Tenir-me al pot

Ara fa uns dies que un dels meus lectors, no us diré quin, va fer un pas més i, a més de llegir-me i comentar-me, es va decidir a escriure'm un correu electrònic. No és el primer cop. En algunes ocasions anteriors, del contacte n'ha sorgit fins i tot una bonica amistat. En alguna altra ocasió, fins i tot han caigut alguns clauets. Fins ara aquestes gosadies per part dels meus lectors em resultaven excitants: tenir un "admirador secret" fa pujar la líbido, per què negar-ho. Però alguna cosa ha canviat: la llenguaddicta s'ha refredat. Sí, un parell d'emails ben elaborats i amb un toc de picardia em fan somriure, però anys de desil·lusions amb els homes (especialment els darrers 4 anys de desil·lusions amb els homes...) han fet que ja no sigui tan fàcil ficar-se'm al pot. ¿Serà que m'estic fent gran?