El millor invent del món

Podríeu pensar que amb un títol com aquest estic preparant un post sobre vibradors, consoladors, anelles, esprais, boletes o qualsevol altre invent del nostre segle que ens anima la festa a l'hora d'anar al llit (o al sofà, o a la cuina, o al bany, o a la taula del menjador, o al cotxe, o a la platja... vous mêmes). Doncs no. I és que el millor invent del món són els follamics.

¿Sabeu allò que es diu que a les dones ens és difícil tenir sexe sense barrejar-hi sentiments? Doncs els follamics són el remei per a aquest mal. Són persones amb qui saps que mai no hi haurà res més enllà de sexe esporàdic, quan a tots dos us vingui de gust i es donin les condicions idònies: esteu tots dos sense parella, tingueu un lloc on trobar-vos i sigui primavera (o com a mínim, que us piqui alhora l'entrecuix, que a la primavera acostuma a passar).

El follamic és aquell que mai no et demanarà res a canvi, perquè vol el mateix que tu. Amb qui no somiaràs finals feliços amb anissos, ni escenes romanticones perquè tots dos sabeu el que hi ha. És aquell que no t'agobia amb missatges ni trucades, perquè no en té cap necessitat. Aquell que, després de cardar, marxa, perquè és el que toca, o potser es queda, perquè a tots dos us ve de gust que es quedi. Aquell que sap ser tendre quan ho necessites, i salvatge quan els teus ulls li ho demanen. Aquell amb qui pots parlar d'altres amants sense que se'n senti gelós, i fins i tot compartiu experiències recents i us en feu un tip de riure. Aquell que si convé, et regala un munt de carícies perquè sí, sense que signifiquin res, sense pensar que després li demanaràs que es casi amb tu. De fet, aquí està el quid de la qüestió: sense pensar.

¡Visca els follamics!