Maitena té una vinyeta (que no trobo a Internet) amb un senzill qüestionari que hauríem de passar a qualsevol home amb qui lliguéssim. Jo em quedo amb les dues primeres preguntes:
1. ¿Ets solter o casat?
2. ¿Per què?
Quan passes dels 30 i et trobes un home de la teva edat i solter, segur que alguna cosa falla. Normalment, però, no trigaràs més de 15 minuts a descobrir el mecanisme que grinyola.
Alguns solters van d'autosuficients i emancipats: "Jo estic sol perquè vull". Aquests ja els pots eliminar de la llista directament; quan entris a casa seva i ho vegis tot impecable comença a sospitar: en poques hores t'haurà confessat que sa mare li fa la neteja "perquè ella vol, eh?".
D'altres van de tímids: "D'això, mmm... eee... ¿que vols... eee... anar a fer... una copa?" Allunya't dels tímids; la seva estratègia és sempre la mateixa: fer-se la mosqueta morta per després picar-te com una vespa.
N'hi ha que van de romàntics: "Tindrem una caseta amb un hort i gallines". Si les sabates que duus t'ho permeten, ¡corre! La broma romanticona per seduir-te podria no ser una broma.
Hi ha el típic solter freaky que ha passat tant de temps mirant-se el melic que se li ha passat l'arròs, i ara prova de recuperar el temps perdut llançant la canya a qualsevol dona que li passa pel davant. Compte amb aquests, són l'espècimen més perillós.
Solució: cultiva la teva ment...
5 comentaris:
Uff!... No coneixia la teva faceta Maitena/Amèlia/Lucía Etxebarría/Carrie Bradshaw i... no sé si m'agrada! Et seré sincer: se'm fa difícil definir el que penso d'aquest col·lectiu neofeminista sense ser desagradable, així que potser val més que m'abstingui de comentar... Sort que et tinc un afecte a prova de prejudicis, hehehe! :-)
Això sí, et proposo --més aviat, us proposo-- una altra solució davant la problemàtica que teniu a l'hora de trobar mascles mínimament dignes: assumiu que no n'hi ha, que tots són uns "niñatos" infantils, immadurs i dependents, i feu-vos lesbianes! A no ser... que en el fons encara somnieu amb trobar el príncep blau -- el mateix que ja somniaven trobar les vostres mares?... ;-)
Ei, Llenguaddicta, de bon rotllo, eh? Al cap i a la fi, hi ha col·lectius que odio més que el neofeminista: hi ha el dels capellans franquistes i encarcarats, per exemple... eheheh! ;-)
No sóc neofeminista, i crec que ho hauries de saber. De fet, no sóc res que acabi en -ista. L'única "etiqueta" que carrego (perquè vull) és la de vegetariana (i veus que no acaba en -ista).
Potser la solució que dónes és la millor: assumir que no hi ha mascles mínimament dignes. Però mentrestant, deixa'ns expressar la nostra indignació...
Ei, consti que mai no he dit que tots els homes són iguals, ¿eh? Només que alguns són més iguals que d'altres...
Falta el del solter que ha tingut un desengany i ara li sembla que totes les dones son iguals
estic amb la Montse, d'aquest col·lectiu som molts!jejeje. Ara, que ja ens podem anar preparant!!!
olé-sah morenah!
Montse, tens raó: aquest me l'he deixat.
Publica un comentari a l'entrada