diumenge, 8 de novembre del 2009

De vegades...

De vegades, només de vegades, trobo a faltar un petó als llavis, una mà sota la camisa, una mirada còmplice, una abraçada-arrambada... un T'ESTIMO.

De vegades, només de vegades, sento que no tornaré a viure un amor com els que he viscut, que m'ha passat el tren i l'he deixat escapar. Que mai més no veuré el mateix somriure en despertar-me cada matí la resta de la meva vida.

De vegades, només de vegades, em faig petita petita i el món es fa petit petit amb mi. I em sento sola.

Molt sola.



Però això és només de vegades.

12 comentaris:

SoRT ha dit...

T'estimem, guapa!

llenguaddicta ha dit...

:) Àsies.

David ha dit...

I l'alcohol, que no ajuda? :-)
Per cert, veig que vagis on vagis trobes símbols fàl·lics! ;-)

llenguaddicta ha dit...

L'alcohol, David, en aquests casos no ajuda: al contrari.

(De símbols fàl·lics n'hi ha pertot: el món l'han fet els homes).

;)

David ha dit...

Qui diu alcohol diu xocolata... Diuen que les dones experimenten una mena d'alienació hormonal transitòria quan ensumen la xocolata... Vaja, que es posen com unes lleones hiperexcitades! Això a mi em sembla més intens que un petonet als llavis... ;-)

llenguaddicta ha dit...

El motiu pel qual la xocolata és substitutòria del sexe (és a dir, és l'amant ideal quan una està sola i trista) és perquè és rica en feniletilamina. No és que ens tornem unes lleones ferotges quan l'ensumem, és que el cervell rep un excés d'aquesta hormona.

David ha dit...

...i així s'arruïna un comentari graciós... :P

llenguaddicta ha dit...

És que... ja et val.

David ha dit...

Ep, que t'entenc millor del que et penses! Jo també en sé d'estar trist i sentir-me sol, encara que per motius ben diferents. Sóc immigrant, tinc els amics escampats pel món i cap mena de suport familiar. Jo també em sento petit, petit, petit, més sovint del que desitjaria, i el món se'm fa temible. Tu encara tens a qui enyorar; jo ni això...

llenguaddicta ha dit...

Pots enyorar-me a mi... :)

Anònim ha dit...

Tanta tristor pot arribar a provocar una sensació d'ofec, però al final sempre aconseguim tornar a respirar.

llenguaddicta ha dit...

Sí, Ene. Al final, no sé com, ens en sortim.