Això és es colmo!

L'objecte del meu desig se m'ha instal·lat a casa.

Bé, potser que comenci pel començament... És l'home del qual fa uns mesos que estic penjada (penjament que amb el temps ha anat minvant, tot i que lluita per mantenir-se viu). És un polonès ben jove que em té el cor robat. Amic d'uns amics, al principi. Amic meu ara. Fa uns mesos que vam tenir una curta (però intensa) història. I d'aquella història en va sorgir una bonica amistat. Una amistat que a còpia d'anar-la alimentant, m'ha fet ocupar el lloc de l'amiga súper amiga amb qui es desfoga, en qui confia, a qui explica tots els seus rotllos amorosos: la noieta amb qui va tenir un lio curt fa uns mesos però que encara li va al darrere i li escriu missatges i correus electrònics demanant-li una segona oportunitat, la seva ex que es penedeix d'haver-lo engegat i li demana de tornar-ho a intentar, una altra noia amb qui fa un parell de mesos va començar a sortir i amb qui ja no vol estar però pel que sembla ella no ha entès que la història s'ha acabat i el truca sovint per a fer plans de futur, una altra que està a punt de cancel·lar el seu casament perquè de sobte s'ha adonat que està perdudament enamorada d'ell... Tot això m'ho explica, i em deixa llegir els missatges que les noies li escriuen, i em demana consell com a amiga i com a dona. I jo l'ajudo com puc, mirant de mantenir els meus sentiments al marge per tal que no interfereixin en el meu consell.

La nostra amistat és tan bonica, que va comptar amb mi per a fer un viatge de pel·lícula que havia de fer amb la seva ex, la que l'ha engegat, conduint fins a Venècia -la ciutat de l'amor-, creuant l'Adriàtic en ferry, i carretera i manta a través de Grècia, Albània, Montenegro, Croàcia, Bòsnia, Hongria, Àustria, Itàlia i França. El viatge ens ha portat moltes experiències agradables. D'altres que no tant. Passar 24 hores al dia junts durant 18 dies ens ha permès de conèixe'ns més, en moments de tensió i en moments de calma. Hem passat molts bons moments rient i xerrant. Hem dormit junts, hem menjat junts, hem conduït junts, hem nedat junts, hem mirat les estrelles estirats a una platja grega, hem vist postes de sol junts... Hem fet un viatge junts.

En tornar a Rochester, on tots dos vivim, la seva llogatera l'ha fet fora, i és clar, no l'anava a deixar al carrer, ¿oi? Ara està plantejant-se de viure en aquesta casa, però cal esperar que tornin els nostres llogaters/amics per a parlar-ne amb calma. Mentrestant, ell (i tots els seus trastos) són a la meva habitació. Dormim junts, comprem junts, cuinem junts, esmorzem dinem i sopem junts, meditem junts, estudiem/treballem junts a la taula del menjador, mirem pel·lis junts... Vivim junts.

Com una parella, però sense sexe. Bé, sense sense, tampoc, que no som de pedra i de tant en tant alguna rebolcada se'ns escapa.

¿D'això se'n diu ser massoca?